Arenes movedisses és una emocionant història personal que arrenca amb la malaltia de l?autor i el que el diagnòstic va desencadenar en ell: records distanciats en el temps i no necessàriament consecutius, que Mankell relaciona d?una manera o una altra amb les grans preguntes de l?home: ¿què som?, ¿com ens enfrontem a la mort?, ¿de què tenim por?, ¿quin món deixarem en herència?, ¿en què creiem i per què? Per respondre-les, Mankell recorre a fets del passat: un dia a l?escola, quan era petit; una visita al Museu Britànic; una lectura sobre l?illa de Pasqua; la veritable naturalesa de les arenes movedisses; el poder del gel; la mort d?un nen moçambiquès; les visites a Salamanca, Màntua, Buenos Aires, Malta i les ruïnes d?Hagar Qim, etcètera. D?aquestes incursions en el passat neix un retrat, des de la infantesa i l?adolescència fins a la maduresa, del Mankell de carn i ossos, que examina la vida i, amb ella, qüestions que afecten tota la humanitat.

En Joel, un noi de 12 anys té moltes preguntes: per què viu només amb el seu pare en un poble de mala mort al nord de Suècia? No podrien viure al costat del mar? Per què el seu pare, que havia estat mariner, se'n va al bosc a tallar arbres? Per què, fa anys, la mare els va abandonar? i si el pare també desaparegués, ara que s'ha enamorat de la Sara, la noia de la cerveseria? Perquè les persones són com són?
En Joel es fa aquestes preguntes durant el llarg i fosc hivern, i busca el gos que corria cap a un estel solitari. No serà fins que s'enfili perillosament a l'estructura metàl·lica del pont penjant del poble que trobarà resposta a una d'aquestes preguntes, la més important de totes.